Estimat diari:
Ahir vaig tornar a passar per davant de la biblioteca, aquella que està a prop d'una xocolateria. Mentre passava per allà no vaig poder evitar dir en veu baixa aquella frase: "Avui fa olor a dissabte..." Recordo que la Marina sempre ho deia, aquells dissabtes per la tarda, quan anàvem tots dos junts a la biblioteca. Trobo tant a faltar els seus somriures tímids mentre llegíem novel·les d'amor en silenci, l'olor dels seus cabells, la seva mirada dolça que em convidava a perdre'm en el mar dels seus ulls...
De totes les històries d'amor que vam llegir, tots els dissabtes, estic completament segur que no hi ha hagut cap com la nostra. Ni el millor poeta o novel·lista podria plasmar en paraules un sentiment tan gran, potser s'hi pot acostar una mica, però no seria suficient.
Quan sortíem del nostre refugi literari solíem anar a aquella xocolateria. A l'hivern sempre ens preníem una tassa de xocolata calenta. Ella sempre la demanava amb nata i moltíssima llet, al contrari que jo. En molts aspectes teníem diferències, tant en preferències com en caràcter, potser era per això que ens compaginàvem a la perfecció.
Érem tan joves, teníem tota la vida pel davant, una vida que ens va passar tan ràpid com un coet durant la nit de Sant Joan, tan ràpid que ni tan sols jo vaig poder tenir temps d'acomiadarme d'ella, de veure la seva mirada brillar per últim cop. Encara que passin els anys, el seu record sempre roman viu dins del meu cor.
Molts dels records de les persones estan associats a un aroma, i sempre que l'olorem, revivim aquells moments que quedaran per sempre al nostre cor. Es així com jo, en sentir l'olor de la xocolata, no puc evitar recordar-la amb un petit somriure dibuixat als llavis, i pensar, un cop més, en aquells dissabtes que vaig passar amb la meva estimada Marina.
Redacción de catalán, Mayo 2009
Miryam
Ahir vaig tornar a passar per davant de la biblioteca, aquella que està a prop d'una xocolateria. Mentre passava per allà no vaig poder evitar dir en veu baixa aquella frase: "Avui fa olor a dissabte..." Recordo que la Marina sempre ho deia, aquells dissabtes per la tarda, quan anàvem tots dos junts a la biblioteca. Trobo tant a faltar els seus somriures tímids mentre llegíem novel·les d'amor en silenci, l'olor dels seus cabells, la seva mirada dolça que em convidava a perdre'm en el mar dels seus ulls...
De totes les històries d'amor que vam llegir, tots els dissabtes, estic completament segur que no hi ha hagut cap com la nostra. Ni el millor poeta o novel·lista podria plasmar en paraules un sentiment tan gran, potser s'hi pot acostar una mica, però no seria suficient.
Quan sortíem del nostre refugi literari solíem anar a aquella xocolateria. A l'hivern sempre ens preníem una tassa de xocolata calenta. Ella sempre la demanava amb nata i moltíssima llet, al contrari que jo. En molts aspectes teníem diferències, tant en preferències com en caràcter, potser era per això que ens compaginàvem a la perfecció.
Érem tan joves, teníem tota la vida pel davant, una vida que ens va passar tan ràpid com un coet durant la nit de Sant Joan, tan ràpid que ni tan sols jo vaig poder tenir temps d'acomiadarme d'ella, de veure la seva mirada brillar per últim cop. Encara que passin els anys, el seu record sempre roman viu dins del meu cor.
Molts dels records de les persones estan associats a un aroma, i sempre que l'olorem, revivim aquells moments que quedaran per sempre al nostre cor. Es així com jo, en sentir l'olor de la xocolata, no puc evitar recordar-la amb un petit somriure dibuixat als llavis, i pensar, un cop més, en aquells dissabtes que vaig passar amb la meva estimada Marina.
Redacción de catalán, Mayo 2009
Miryam
Miriam! Soy Laura, aunque no sé si te comentaré desde el blog de mi madre... jaja!
ResponderEliminarEste texto me gusta mucho y además lo has escrito súper bien en catalán!
Espero que escribas mucho más el blog porque la verdad es que ayuda mucho, almenos a mi me sirve :)
Tequierooo tata!
(SOY ANÓNIMO xd)
Miriam! no sabía que tenías blog! jaja
ResponderEliminarAcabo de leer la redacción, sabes lo que te voy a decir no? ES PRECIOSA, no hacen falta ni más ni menos palabras para haberme conmovido como lo acabas de hacer! Ahora me imagino el olor a chocolate, que dulce! pero el que de verdad me gusta y estoy segura que a ti también es el olor del mar, tan salado e intenso, el tacto de la arena, el ruido de las olas rompiendo en la orilla... ese olor a libertad... :)
Eres una crack :P te quiero pequeñaja!